► Punt de vista d' Amanda:
Rialles. Rialles burlaneres al meu voltant. Em tape les oïdes i córrec per llargs corredors foscos, em colpege contra les parets perquè en la meua desesperada fugida no mire per on vaig. Els cride que callen, plore i suplique però segueixen ací. Es burlen i el seu so m'esgarra l'ànima, fa nosa en el meu cor. Busque una eixida, necessite aire fresc perquè comence a ofegar-me. Per fi, distinguisc quelcom de llum però prové d'un finestral que està massa alt i no puc aconseguir-ho. Les rialles augmenten davant dels meus esforços d'arribar fins a l'aire i la llum. Finalment, em deixe caure en el sòl i sent que la meua pell empal·lidix i se seca. Intente plorar però no ja no puc, vull cridar però no m'ix la veu. Em deixe consumir poc a poc. Davant de mi tot està fosc. Darrere de mi... no m' atrevisc a mirar.
► Punt de vista de la mare:
La preocupació augmenta més i més en mi. I es ací, quan comença a trencar entre xanglots. Les seues llàgrimes es trenquen, igual que el meu cor per veure-la d'aquella manera. Per la situació, per fer el que es puga per entendre-la i encara així, no tindre el suficient poder per a això. M'agrada pensar que quan l'abrace, el temps es deté entre nosaltres, que puc protegir-la d'allò, de la presó a què estava sotmesa i de la qual, era la meu missió protegir-la.
► Punt de vista dels companys:
Ira, fúria, menyspreu. Això i més sensacions en cada una de les nostres mirades. Com algú podria haver fet el que va fer ella? Haurà perdut la raó? Només sé que si li va passar, va ser per quelcom, perquè se'l mereixia. Es mereixia cada una de les coses. Només espere, que persones així desapareguen com més prompte millor. Que desapareguen junt amb les seues obscenitats i els seus records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada