PUNT DE VISTA: POLICIA
Caminava pel carrer fins arribar a la comissaria, mentre
pensaba en els meus assumptes informàtics que tenia que fer al treball. De
sobte, una xica que anava corrent va xocar amb mi. Li vaig vore la cara i tenia
un rostre espantat i aterrit. Quan xocà es girà i mentre intentava respirar
tornà a correr. No vaig vore ningú daderre d´ella i vaig continuar el meu camí.
Quan vaig arribar a la comissaria tot estava tranquil. A la vesprada arribà una
denuncia sobre un cas de ciberassetjament. Els meus companys s´ocuparen de l'assumpte.
Sis mesos després arribà altra denuncia sobre la desaparició
d´una xica. El meu company Martín i jo vam obrir l´informe. Quan s´obrí vaig
vore la fotografía de la xica i vaig quedar sorpresa.
-Qué passa? -Qué passa? -Em va preguntar Martín- Li vaig dir
que eixa xiqueta la vaig vore sis mesos abans corrent i que eixe mateix dia va
arribar la primera denuncia de la xiqueta a la comissaria.
La vesprada del dia següent vam cridar els pares de la
víctima. Aquestos van contar-nos els problemes de la seua filla. Va començar la
mare: -La nostra xiqueta no ha sigut molt bona estudiant, però era molt bona
xica i tenia molts amics. Un dia la vam notar canviada. El cas esque va
conèixer un xic al Facebook. Ens va dir que al principi era molt bonic i que li
deia coses molt boniques fins al dia que li va enamorar. Per tant al cap d´un
temps aquest xic li demanà que li mostrara una mamella i ella que estava tan
enamorada ho va fer. Més tard l´altra, fins que es va complicar quan aquest
“xic” volgué més. Però ella no sabia certament qui era ell i van quedar.
Després d´haver quedat arribà a casa i en ho va contar tot. Nosaltres, sense
saber que fer, vam cridar a la policía d´aquest departamento. Finalment aquest
xic va penjar les fotografíes fent un perfil d´aquestes al Facebook i la nostra
xiqueta va quedar perplexa. Per tant al col·legi tots es burlaven, reien i no
la querien. Vam mudar-nos a un altre poble i vam canviar a la nostra filla
d´institut però no va servir de res, tots la menyspreaven. I ara estem ací, per
a vore que podem fer amb la nostra filla desapareguda.
Vam passar mesos buscant i investigant sobre les relacions de
la xiqueta amb la familia, amics, companys, coneguts, descartant més i més
persones, intentant trovar l´acusat. Sense respostes un any i mig després
caminant pel carrer vaig vore una persona al sòl dormint. Em vaig parar perquè
semblava molt dèbil. Li vaig intentar vore la cara i vaig saber que era la
xiqueta Paula Tood. La pobre xiqueta havia fugit i havia estat sobrevivint als
carrers ella sola, sense ningú.
PUNT DE VISTA (COSINA)
Un dia vaig arribar a casa de l´escola i vaig vore a la meua
mare plorant al telèfon. Em vaig preocupar i vaig córrer per a vore el que
passava. El meu pare estava observant i menjant-se les ungles mentre escoltava
la mare. El pare em va dir que esperar. De sobte vaig adonar-me, ma mare
parlava amb la seua germana, és a dir, ma tia, de la meua cosina. Vaig començar
a preocupar-me i finalment va penjar el telèfon. Va dir-nos (a mon pare i a mi)
que en seiérem a la butaca. Va començar a dir-nos que la meua cosina Paula
havia desaparegut. Se´m va caure el món damunt. Vaig plorar, plorar molt.
Nosaltres havíem passat moments increíbles juntes i per a mi era com una
germana. Sabia que Paula no era molt bona estudiant però vaig deixar de parlar
amb ella fa molts mesos. Ja vaig sospitar mesos abans quan em va contar que
havia conegut un xic que segons ella era “perfecte”.
Va pasar quasi dos anys i no trobàvem la causa de la seua
desaparició fins que una policía que tractava el cas va trobar a la meua pobre
cosina al carrer, per tant havia estat sobrevivint ella sola per a evitar el
seu ciberassetjament del qual a penes tenia informació…
