AMANDA TODD per Elena Orero de 4t C ESO

Amanda Todd: què fa la policia?

El cas d´Amanda Todd, el suïcidi de la xiqueta víctima del ciberassetjament, la policíac de València intenta averiguar com agafar a la persona que estava al altre costat de la pantalla

Començaren a investigar per la família d´Amanda. Quant de temps passava a l´ordinador?, quan varen notar que Amanda estava estranya? Etc... Van agafar l`ordinador d`Amanda per a examinar-lo. Entraren al facebook i obriren el xat amb aquella persona. Notaren que no tenia foto de perfil, els dades personals deien que era de la mateixa ciutat, però no especificava on. Se`n van adonar compte que els missatges tardaven cinc o sis minuts en arribar, no era normal, així que havia d`estar a un lloc allunyat de la ciutat o baix el sòl. Van investigar als afores de la ciutat, pels pobles etc..., però no van trobar res. Un equip revisà totes les converses d`Amanda i la persona misteriosa per si hi havia algun altre dada. De nom tenia una seqüència de nombres: 216 i van investigar per què tenia eixe mon tan estrany. Aleshores se´n van adonar, amb els plans del metre de València que hi havia una estació de metro, i la inspeccionaren per totes parts. un grup es va adonar que estava a un lloc de les vies on no hi havia res de cobertura, i havia una porta secreta, dins dels túnels. Van entrar i allí estava. Un senyor de uns 40 anys aproximadament amb l`ordinador al davant. Li varen interrogar i ell els va dir que treballava per a una organització secreta. Una màfia que es dedicava a assetjar les persones per facebook. Van agafar també a tots els membres de la màfia que es trobaven al mateix lloc i els van portar a comissaria.

Amanda Todd: punt de vista del seu noio.

Hola, soc Manel, soc un xic de 17 anys. Me consideren alt i guapo. M`agraden les ciències i l`esport i estic eixint amb una xica anomenada Amanda.

Un dia, em va dir que començava a parlar amb una persona desconeguda per facebook, no em  preocupava  massa. Confiava en ella. Però, vaig començar a notar que parlava molt sobre eixa persona i vaig començar a preocupar-me un poc. Sobretot perquè em deia que trataven temes molt personals i íntims.

Un matí, Amanda estava molt estranya i tremolosa i li costava parlar, li vaig preguntar què lo ocorria, i em va dir que estava nerviosa per un examen que tenia. Però estava segur de que no era això. Se li va passar al cap d`una setmana però cregué que no estava del tot bé.

Passats uns any, Amanta tornà a estar molt estranya i no volia dir-me què li ocorria. Al matí següent vaig vore al meu mòbil un missatge desconegut amb un vídeo davall. No podia creure’m el que veien els meus ulls: era un vídeo d`Amanda sense res de roba damunt. Vaig cridar-la corrent per a preguntar-li què significava això. Ella em va dir que no ho sabia, que eixa foto no l`hi havia feta ella. Aleshores Amanda es va recordar d`aquella vegada que parlava amb aquella persona desconeguda per facebook y li va ensenyar el seu cos fa uns anys. El dia anterior la persona misteriosa li va demanar altra vegada que li mostrara el seu cos, però ella es va negar i aquell vídeo que li va adjuntar lo van enviar a tots els contactes d`Amanda. Al col·legi li van fer bulling i Manel no va poder aguantar la situació i va optar pel més fàcil, deixar Amanda.  

DESCRIPCIÓ DE LUCIA per Marta Marmaneu 4 B ESO

Lucia no té la bellesa de les xiques de televisió, és anar més enllà. No sé el que és, però té quelcom. Quelcom més autèntic, més pur. 

 

Té els ulls més bonics que et pugues imaginar. Són uns ulls verds grans, captivadors, desafiadors, i al mateix temps absents, esgarrats, fràgils, com si tinguera Venècia en els seus ulls. Les pestanyes llargues i les celles fines, definides i gràcils.

 

Té el cabell castany ondulat. Una cabellera llarga, brillant i resplendent.

 

Pell morena, nas xato, dents alineats i blancs, i llavis voluptuosos. Galtes redones amb pigues i inevitables clots quan riu.

 

Les seues mans són càlides, rugoses i maldestres.

 

Quant a la personalitat és una xica sense igual, és una llàstima que no li aprecien per això: és ambiciosa, àmplia de ment, amb criteri, somniadora, creativa; i a la mateixa vegada discreta, insegura, del món i d'ella mateixa.

DESCRIPCIÓ DE SUSANA per Alejandra Bau 4 C ESO

Susana era una xiqueta primeta, d´aspecte normal i no destacava molt.

Tenia els cabells llargs i negres però amb la pell clara.

Tenia una cara allargada am uns ulls molt grans, verds, els quals li donaven un brillantor especial a la cara.També tenia un nas xat i una boca perfecta amb un sonriure enorme el qual et contagiava cada vegada que es reia.

Era d´alçària normal i amb una cintura xicoteta, però amb unes llargues cames.

Es solia vestir amb pantalons vaquers i espardenyes còmodes, camisetes molt acolorides i moltes vegades amb desuadora o camisetes grans que li les agafava al seu germà major.

I sempre anava amb la seua melena solta, però sempre que podia li demanava a alguna amiga que li fera una trena per a recollir-se-la.

Les que la coneixien deien que era amiga dels seus amics, callada i no era molt popular.

Passava desapercebuda per als demés, però valia la pena conéixer-la.

Deien que tenia un cor molt gran i moltes ganes de viure, siempre al·legre i quan ningú la veia es posava a ballar.

Addicta a la poesia i encara que somniadora i amb molta imaginació, també tenia el seu mal geni i se li arrugava la front, la qual cosa la feia impossible estar seriosa.

En resum, una xiqueta tímida però bona persona a la qual no li feia falta que ningú li calfara l´orella perquè estava molt segura de si mateixa.

DESCRIPCIÓ ÀNGELS per Carme de Miguel 4 C ESO

Àngels.

La nostra protagonista s'anomena Àngels. Viu a Barcelona amb el seu pare i el seu germà. Els seus pares es van separar l'any passat quan ella tenia 14 anys. A l'escola trau molt bones notes, i allí té 2 bons amics, Paula i Joan.

És molt tímida, però això no li fa no ser social.

És una xiqueta normal, té els cabells rossos i llargs. Una pell molt clara, els ulls marrons i els llavis carnosos. És molt prima, i al braç dret té una taca de naixement. Té unes cames perfectes per anar sempre amb falda, i ella ho aprofita. Normalment vesteix la seua negra falda amb la seua blusa.

EL CAS D'AMANDA per ESTER PALLÀS 4 C ESO

La carta que deixa la xica canadenca també inclou una presentació en el web Prezi on donava consells per a actuar davant del ciberbullying, que dirigia a pares i xics que presenciaren casos com el seu. "Si veus que algú està sent assetjat, no dubtes a dir-li a l'abusador que pare. Assegura't de que sàpiga que el que fa està malament i que no haurien d'acaçar a altres xics", aconsella Amanda en la presentació, on també demana als pares que "sempre donen suport emocional als seus fills". "Volia també ajudar els pares a què estiguen alerta, que ensenyen els seus fills com estar segurs en la xarxa. Els xics tenen iPads, iPhones, smartphones... la tecnologia és molt més accessible ara, eixe és el factor de risc", va declarar Carol Todd, la mare de la jove.

La policia canadenca ja va iniciar la busca tant de l'home que va sextorsionar Amanda i va difondre la foto, com dels jóvens que la van acaçar i van agredir. El grup hacktivista Anonymous ja ha publicat en Internet el nom i direcció d'un home de 32 anys que segons ells és el culpable de sextorsionar a Amanda. Les autoritats han advertit contra les amenaces i possibles actes justiciers que es puguen dirigir contra esta persona. Mentrestant, la família d'Amanda ha demanat a la gent que col·labore aportant informació per a denunciar les persones que van humiliar la seua filla abans i després de la seua mort, els que podrien enfrontar-se a càrrecs per acaçament criminal…

No obstant això, s'ha donat a conéixer que ja fa un any que les autoritats canadenques estaven al corrent de la difusió de la imatge de la menor, després d'una denúncia que un internauta va fer arribar a una organització antiabús infantil d'aquell país. Segons han informat, han rebut des de 2005 quasi 700 denúncies per casos semblants de grooming. Altres mitjans han denunciat que els casos de sextorsió a adolescents que es mostren en el web de videochat/videobloggingBlogTV són freqüents.

AMANDA TODD en diferents punts de vista. Per BEGOÑA MONZÓ 4t C ESO

"Estàvem tots a classe, quan Amanda va arribar tard, com feia una setmana. Estava trista, com preocupada i quan l'anàvem a preguntar, no li passava res, encara que, és de veres que es ficava un poc nerviosa... No sé, últimament la veia un poc nerviosa."

Marta ~ companya d'Amanda

"Estavem molt unides i quan una persona no està bé ho notes i més si és la teua millor amiga. Estava preocupada per ella, encara que no m'imaginava que poguera acabar morta. Li vaig preguntar vàries vegades què li passava, i me responia sempre:

-Res, els exàmens...- Però jo no estava del tot segura i li ho tornava a preguntar. El dia abans de la seua mort, és veritat que estava especialment nerviosa."

Sara ~ la seua millor amiga

"Estava tots els dies amb ella i estava sempre preocupada, absent, s'agafava els braços com si tinguera fred, perquè estava esglaida, pel carrer mirava a tots els llocs i per més que li preguntara no em deia una resposta convincent. I ara... ara està morta."

Carles ~ nuvi d'Amanda

"Estàvem molt preocupats per ella, en els sopars no parlava, i ella era una persona molt xarradora. Ara que pense, és veritat que es passava molta estona a l'ordinador i estava molt contenta, però feia d'això dos mesos... I fa dos o tres setmanes que, encara que seguia amb l'ordinador no estava contenta i eixia de la seua habitació trista."

Clara ~ mare d'Amanda.

- Estos són els testimoniatges dels testimonis. - Va dir- el policia a la inspectora. Tots coincidixen en com de nerviosa estava Amanda últimament.

La inspectora va llegir les declaracions i va dir:

- Moltes gràcies, la declaració de la mare és molt interessant, mireu al seu ordinador, potser trobeu alguna cosa interessant.

DIFERENTS PUNTS DE VISTA --AMANDA-- per Mar Ferrandis de 4 C ESO

► Punt de vista d' Amanda:

 

Rialles. Rialles burlaneres al meu voltant. Em tape les oïdes i córrec per llargs corredors foscos, em colpege contra les parets perquè en la meua desesperada fugida no mire per on vaig. Els cride que callen, plore i suplique però segueixen  ací. Es burlen i el seu so m'esgarra l'ànima, fa nosa en el meu cor. Busque una eixida, necessite aire fresc perquè comence a ofegar-me. Per fi, distinguisc quelcom de llum però prové d'un finestral que està massa alt i no puc aconseguir-ho. Les rialles augmenten davant dels meus esforços d'arribar fins a l'aire i la llum. Finalment, em deixe caure en el sòl i sent que la meua pell empal·lidix i se seca. Intente plorar però no ja no puc, vull cridar però no m'ix la veu. Em deixe consumir poc a poc. Davant de mi tot està fosc. Darrere de mi... no m' atrevisc a mirar.

 

 ► Punt de vista de la mare:

 

La preocupació augmenta més i més en mi. I es ací, quan comença a trencar entre xanglots.  Les seues llàgrimes es trenquen, igual que el meu cor per veure-la d'aquella manera. Per la situació, per fer el que es puga per entendre-la i encara així, no tindre el suficient poder per a això.  M'agrada pensar que quan l'abrace, el temps es deté entre nosaltres, que puc protegir-la d'allò, de la presó a què estava sotmesa i de la qual, era la meu missió protegir-la.

 

 ► Punt de vista dels companys:

Ira, fúria, menyspreu. Això i més sensacions en cada una de les nostres mirades. Com algú podria haver fet el que va fer ella? Haurà perdut la raó? Només sé que si li va passar, va ser per quelcom, perquè se'l mereixia. Es mereixia cada una de les coses. Només espere, que persones així desapareguen com més prompte millor. Que desapareguen junt amb les seues obscenitats i els seus records.