Lucia
no té la bellesa de les xiques de televisió, és anar més enllà. No sé
el que és, però té quelcom. Quelcom més autèntic, més pur.
Té
els ulls més bonics que et pugues imaginar. Són uns ulls verds grans,
captivadors, desafiadors, i al mateix temps absents, esgarrats, fràgils,
com si tinguera Venècia en els seus ulls. Les pestanyes llargues i les
celles fines, definides i gràcils.
Té el cabell castany ondulat. Una cabellera llarga, brillant i resplendent.
Pell morena, nas xato, dents alineats i blancs, i llavis voluptuosos. Galtes redones amb pigues i inevitables clots quan riu.
Les seues mans són càlides, rugoses i maldestres.
Quant
a la personalitat és una xica sense igual, és una llàstima que no li
aprecien per això: és ambiciosa, àmplia de ment, amb criteri,
somniadora, creativa; i a la mateixa vegada discreta, insegura, del món i
d'ella mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada