HISTÒRIA DE MARTA per ENRIQUE ZAMORA

DES DE DIFERENTS PUNTS DE VISTA

1

1-      “Vaig veure durant uns dies que la meua filla pareixia mot preocupada. Quan li vaig preguntar què li passava en va dir que res. Al cap d'uns dies li vaig preguntar a sa mare i m'ho va contar tot així que els tres vam decidir canviar d´escola i li ho vam comunicar a la policía.

  Al any següent semblava que tot anava bé peró més trist. Pel que em van dir pareixia que tota anava bé en el col·legi però un dia ens van dir que havien creat una nova pàgina i que la tornaven a assetjar en l´escola. Vam tornar a cridar a la policia i ens van tornar a ajudar.

  Ens tornàrem a mudar altra vegada. Els seus professors ens van dir que no es relacionava. Dies després va tornar a aparéixer l´assetjador.

  Eixe estiu mentre ens mudàvem va voler anar a casa d´un amic seu del seu primer col·legi. Al final de l´estiu va vindre molt contenta però al següent dia va vindre ferida de l´escola perquè li havien donat una pallissa.

  Va dir que ho volia contar tot en un video i jo el vaig grabar. Als pocs dies es va suicidar”.

     2-   “La meua xiqueta pareixia anar bé el primer any de l´institut. Un any després vaig notar que estava molt trista i jo li vaig preguntar què li passava. Ella no va voler contar-m'ho pero jo li vaig dir que podía contar-me el que fora. Encara no va voler   contar-m'ho .

    Al cap de uns dies m'ho va contar i immediatament li ho vaig contar a son pare i a la policia.

  Ens vàrem mudar i vaig notar que les coses encara no anaven massa bé. Tornava tard de casa i quan li preguntàvem no deia que feia en eixes nits. Eixe mateix any em va ensenyar una pàgina creada per l´assetjador. Ho comunicàrem a la policía i li ho contàrem tot altra vegada. Ens mudàrem i aquesta vegada pareixia pitjor encara.

  Altra vegada va aparéixer l´ assetjador. Quan ens tornàrem a mudar mentres ho féiem se'n va anar de vacances amb un amic seu. Em vaig preocupar un poc però després em va pareixer que tot anava bé. Al dia següent de tonar va tornar malferida de l´escola i m´ho va contar tot. El seu pare va dir que havien fet un vídeo per a Youtube. Al poc temps es va suicidar”.

3-  “Vaig notar uns dies que Marta no volia parlar i li vaig preguntar què li passava però no volia dir-m'ho.

  Em varen ensenyar les fotos i ho vaig entendre. Al final els xics i xiques de l´escola la tractaven  mal i a l'any següent no vaig tornar a saber res d´ella”.

4-  “Pareixia una persona normal i amigable però havia escoltat que estava ficada en droga. A mitjan de curs, més o menys, els meus amics em van ensenyar una pàgina en Facebook i vaig veure que era una guarra. Encara sort que al final es va canviar de col·legi”.

5- “Un dia van cridar a la comissaria denunciant un cas de ciberassetjament. Al paréixer portaven un temps fent ciberassetament a una xica anomenada Marta Todd. Vam intentar averiguar qui era el causant de tot l´escàndol però va aconseguir borrar les proves que portaven a ell o ella. Van tancar el perfil de Facebook i aparentment sols quedava atrapar al criminal.

           A l'any van tornar a telefonar i vam veure que hi havien creat altre perfil en Facebook i sens dubte ademés del ciberassetjament també incomplia les normes de Facebook.  Vam tancar la pàgina i se'ns va tornar a escapar. A l'any següent ens van tornar noves denuncies i va paréixer que cada vegada que tancaven una pàgina apareixia altra. Al començament del curs escolar vam rebre dels mateixos pares altra denùncia per agressió a la seua filla.

   Uns dies després vam veure que hi havia pujat un vídeo a Youtube. No va aportar rés nou al cas però va publicar la seua historia.

  Al poc temps ens va arribar la noticia de que s´havia suicidat.

  Almenys el vídeo ha concienciat al món sobre el ciberassetjament. Encara busquem al culpable”.

6-“Marta era una xica normal fins a que li van grabar eixe vídeo seu i el van publicar. quan tancaren la seua pàgina i es van mudar no varen tornar a saber res d´ella fins a un any després quan van tornar a obrir una altra pàgina d'ella. Quan tancaren l'altra pàgina la vam perdre de vista un any. Al següent any quan tornaren a crear altra pàgina vaig contactar amb ella i la vaig invitar a ma casa durant les vacances quan Sonia estava de viatge. Em vaig fer fotos amb ella i les vaig pujar a Facebook.

  Al principi de curs vaig escoltar que li havien pegat o alguna cosa així però a mi em dóna igual.

  Va pujar un vídeo en Youtube on parla mal de mi. Al poc de temps vaig escoltar que s´havia suicidat”.

EL CAS D'AMANDA TODD per Enrique Pupo 4B

Amanda Michelle Todd (27 de novembre 1996 – 10 d’octubre 2012) va ser una estudiant canadenca coneguda per un cas de ciberassetjament que la va portar a suïcidar-se. Abans, però, va penjar un vídeo a YouTube en el qual relatava les seues traumàtiques experiències (xantatge, assetjament escolar i agressió física). Aquest vídeo va arribar a ser un fenomen viral arran de la seua mort i fins i tot va ser notícia als mitjans de comunicació internacionals.

La seua història.

            El 7 de setembre de l’any 2012 la jove penjà el ja esmentat vídeo titulat “My story: Struggling, bullying, suicide and self-harm” (La meua història: Lluita, assetjament, suïcidi i dany) en què explicava el que li havia ocorregut mitjançant targetes escrites.

            Durant el vídeo, la xica explica que mentre estudiava en setè es va canviar amb el seu pare de ciutat i començà a contactar per vídeo-xat amb la intenció de conèixer nous amics i un d’ells (anònim) la va convèncer perquè li ensenyara els pits per la webcam. Poc després, la seua vida passà a convertir-se en un malson quan l’anònim li va fer xantatge amb publicar el seu topless als seus contactes si no accedia a fer-li un ball eròtic.

            Quan la fotografia començà a circular per la xarxa, la jove va patir una depressió, caient en el consum d’estupefaents i alcohol i obligant-se a canviar de col·legi per a començar una nova vida. Un any més tard, l’individu creà un perfil de Facebook amb els nous amics d’Amanda i va haver de traslladar-se novament. Aleshores, amb tot açò, necessitava trobar a algú per oblidar-se i començà una relació amorosa amb un vell amic, que només estava interessat en mantindre relacions sexuals amb ella.

            La setmana següent, Amanda va ser colpejada per la seua classe (liderada per la nòvia d’aquell amic) i va rebre nombroses punyades que la deixaren al sòl, quedant-se en una rasa fins que son pare la va trobar. Després d’això, Amanda va intentar suïcidar-se bevent lleixiu però va sobreviure després de ser traslladada a l’hospital. No obstant això, el 10 d’octubre d’eixe mateix any va morir penjada a sa casa.

El cas d’Amanda Todd: I ara què?

            En resposta al suïcidi de la jove, la primera ministra de la Columbia Britànica (Canadà) va publicar un comunicat on expressava les seues condolences i va suggerir prendre mesures contra el ciberassetjament.

            Segons la seua mare, el fet de que el cas de la seua filla haja donat llum a una realitat que semblava no veure l’opinió pública i la societat en general, “és el que Amanda volia, que el seu vídeo ajude a evitar nous casos”.

            Poc després d’eixir a la llum la història d’aquesta pobra adolescent, es crearen pàgines d’homenatge a les xarxes socials per a recordar Amanda, encara que la seua família denuncia que també són freqüents missatges cruels i de burla post-mortem, mostrant que en aquest aspecte calen millorar moltes coses encara.

            La tràgica història de Todd ha fet eixir a la llum dades com que als instituts canadencs hi ha al voltant de 282.000 casos semblants a aquest. La magnitud del problema ha impulsat finalment que el Parlament del Canadà debata una moció per fer front a tot açò.

LA HISTÒRIA DE CARLA

“LA HISTÒRIA DE CARLA”

Per: Enrique Pupo Viguer – 4t ESO B

            I, de sobte, el dia plàcid i lluminós esdevingué un capvespre grisenc. Semblava que la tempesta d’anit no acabava d’amainar i el vent de gregal feia el seu treball arrossegant les fulles dels arbres que anunciaven la fi de l’estiu i el començament de la tardor. Com era possible gaudir d’aquell bell paisatge des de la finestra que tenia al costat del meu seient de classe?

            Aquell dia fou el primer cop que Carla havia faltat a l’escola i ningú s’imaginava (ni tan sols el professor de Literatura, que es mostrà sorprés per la seua absència) on podia estar en aquells moments...

            La veritat és que jo fins a tercer curs no parlava molt amb ella, les úniques paraules que intercanviàvem eren “hola”, “adéu” i de tant en tant, “Com ha anat el cap de setmana?”. Només recorde que en primer curs vaig seure darrere d’ella i era una xica molt calladeta, que passava desapercebuda. Jo tenia constància que els seus pares s’acabaven de separar i per això vaig pensar que amb el temps, s’obriria al grup.

            Potser perquè havia madurat o potser perquè ja estava en quart curs, vaig decidir acceptar el repte d’integrar-la a la meua colla i la seua inusual absència era l’excusa perfecta per a començar a parlar amb ella i buscar la seua amistat. A poc a poc, vaig anant construint una bona relació que em va permetre conéixer com era Carla per dins. No obstant això, mai em parlà de Miquel... fins que un dia Carla es presentà a ma casa desesperada, amb els ulls plorosos i amb la necessitat de parlar amb algú.

            Em digué que un dia va començar a xatejar amb un tal Miquel, que la coneixia pel viatge que tota la classe va fer a Salamanca i que va acceptar la seua petició d’amistat per paréixer una adolescent normal. Eixe Miquel de qui estava parlant, deia ser dos anys major que Carla i que des del moment que va veure les seues fotografies, es va enamorar d’ella. Així doncs, aquell xic es va convertir en una persona imprescindible per a Carla perquè la feia sentir-se volguda i li podia contar totes les seues intimitats i inquietuds però feia poc temps que ell li havia demanat que la seua relació fóra a més i li proposà que s’intercanviaren fotos íntimes. Llavors, Carla em digué que des d’això ja no li contestava als seus missatges ni tampoc li telefonava.

            Jo, amb la responsabilitat de ser el seu únic amic “real” i no virtual, vaig intentar consolar-la.

            Tres setmanes després, es féu famosa a l’institut una foto d’una jove amb els pits a l’aire  i, segons pareixia, aquella xica havia de ser del nostre curs. Al principi, els professors es mostraren durs amb tots aquells rumors però es rendiren amb impotència poc temps després. Quan em vaig assabentar, de seguida vaig pensar en Carla, perquè encara que ella no s’havia atrevit a confessar-m’ho, intuïa que finalment va accedir a les peticions d’aquell Miquel. Eixe dia tampoc havia acudit a classe.

            En eixir de l’institut, m’arribà al mòbil una notificació de que Carla havia pujat un vídeo a YouTube i això em semblà molt estrany. Només vaig necessitar uns segons perquè els meus pressentiments anaren fent-se realitat... I justament en eixe moment fou quan us vaig telefonar. A partir d’ací la història ja la coneixeu...

— Molt bé, gràcies senyor Martí pel seu testimoni. Ja pot abandonar la comissaria. Li tindrem informat.

INVESTIGACIÓ CAS AMANDA TODD

ESCRIT PER MARTA MARMANEU DE 4t d'ESO

Mentre Amanda Todd estudiava en seté curs (2009-10) es va mudar amb son pare i va començar a contactar per mitjà de videoxat per a interactuar amb nous amics. Un d'ells, un anònim la va convéncer perquè  li l'ensenyara els pits per la webcam.

 

Poc després, la seua vida va passar a convertir-se en un malson quan aquest va començar a fer xantatge amb publicar el seu topless als seus contactes si no accedia a donar-li un "ball online" (possiblement un striptease).

 

Dos anys després va tornar amb sa mare. Todd va rebre durant el Nadal la visita de la policia a les 04:00, la qual li va informar que la foto dels pits havia començat a circular per la xarxa. Davant aquesta notícia la jove va caure en depressió i en un trauma profund.

 

Finalment tornaria a mudar-se amb els seus pares a una altra llar i va començar una nova vida en un altre col·legi, encara que en aquesta ocasió va caure en el consum d'alcohol i estupefaents.

 

Un any més tard, l'individu va tornar a aparèixer, creant un perfil en Facebook que utilitzava la fotografia en topless com a imatge de perfil. De nou, Todd era objecte de burles i es va canviar d'escola per segona vegada.

 

Ella va començar xarrant amb "un vell amic", qui es va comunicar amb ella. L'amic va començar una relació "amorosa" amb ella, qui se sentia sola i sentia que ell la volia, quan en realitat només tenia interessos de mantindre relacions sexuals amb la jove, mentrestant la seua nóvia estava de vacances.

 

La setmana següent, la nóvia del xic i un grup d'altres 15 persones es van enfrontar a Todd en l'escola, insultant-la. Algú li va dir a la nóvia del xic que la colpejara i va començar a donar-li cops de puny. Amanda finalment va caure a terra i es va quedar en una rasa on el seu pare li va trobar.

 

Després de l'atac, Amanda va intentar suicidar-se bevent lleixiu, però va sobreviure després de ser traslladada a l'hospital per a un llavat d'estòmac.

 

Sis mesos més tard, altres missatges i abusos continuaven sent publicats en les xarxes socials.El seu estat mental va empitjorar  i va començar a auto-lesionarse. Va ser ingressada novament per una sobredosi d'antidepressius malgrat receptes preescrites.

 

El 10 d'Octubre de 2012 Amanda es va suïcidar penjant-se, el seu cos va ser trobat per un veí de la seua finca. 

EL CAS DE SANDRA per HÉCTOR MARIN 4t A

Sandra no estava bé, jo ho sabia. Es passava molt de temps davant de l’ordinador, parlant amb gent, connectada sempre al Facebook, i parlant en especial amb un xic. Com a pare seu que hi era, em vaig preocupar un poc al principi. A més, poc a poc es notava més preocupada per alguna cosa, però no em digué rés. No menjava molt, no es relacionava amb nosaltres, els seus pares… S’havia convertit en una xica molt seca. També parlava cada vegada menys amb els seus amics de sempre, i jo li preguntava: “Què et passa?”, però ella no responia. La cosa es posava seriosa.

Vaig trobar el seu telèfon amb el Facebook obert en la taula. Mentre ella estava en el bany, no vaig poder evitar agafar-li el mòbil un moment per a mirar les seues converses. Però el que vaig veure va ser increïble. En una pàgina d’aquesta xarxa social, hi havia com a foto principal les seues mamelles. Ho vaig esbrinar perquè vaig veure un comentari d’un xic dient: “Quines mamelles té la Sandra!”. Em vaig posar molt furiós, i quan aquesta va eixir del bany, li vaig exigir una explicació, però ella agafà el mòbil i es va marxar. Tal vegada no ho havia fet bé, tal vegada no era la seua culpa, però a primera vista, veure les mamelles de la teua filla en una foto publicada en una xarxa social no és plat de bon gust. Però jo vaig intentar parlar amb ella uns dies després, encara que el primer dia no volia parlar amb mi.

No vaig poder parlar amb ella perquè dies després se n'anà amb la seua mare, ja que estem separats. Vaig veure aquella foto en la xarxa social... No podia traure del meu cap aquells comentaris tan grollers. Quan va estar amb la meua ex, la seua mare, aquesta em va telefonar dient que havia anat la policia per a prendre declaració. Jo vaig pensar que estava bé això. De qualsevol forma, havia d'ajustar comptes amb aquells miserables. Justament el dia que anava a parlar seriosament amb ells, vaig rebre un correu de Sandra enviat des de casa de sa mare. Deia: “Pare, penja aquest vídeo en YouTube perquè a ninguna persona més li passe el que m’ha passat a mi. Et vol, Sandra”

Va adjuntar un CD amb el suposat vídeo. El vaig veure a l’ordinador, i em vaig quedar de pedra, quan seguidament vaig rebre una telefonada de la meua ex amb la mala notícia: la meua filla Sandra s’havia suïcidat.

-INVESTIGACIÓ QUE S’HA FET EN EL CAS D’AMANDA TODD- per Laura Gui de 4t A

El grup de hackers Anonymous va poder haver rastrejat el ciberacosador que va conduir a una jove de 15 anys a suïcidar -se.

El dia 17, Anonymous va publicar un vídeo a Youtube assenyalant un home de 32 anys, de la Columbia Britànica, com a persona responsable del suïcidi d’Amanda Todd el passat 10 d’Octubre. 

No obstant això, la família d’Amanda crida a la calma ja que podria tractar-se de la persona equivocada, després que els investigadors trobaren pistes del presumpte assetjador en una adreça IP nord-americana.

Després de donar amb el sospitós apuntat per Anonymous, la policia va identificar aquest subjecte que, tot i no estar clara del tot la seua implicació en el cas, si és cert que va tenir contacte amb Amanda i sembla no ser blat net.

LAURA GUI 4ºA