EL CAS DE SANDRA per HÉCTOR MARIN 4t A

Sandra no estava bé, jo ho sabia. Es passava molt de temps davant de l’ordinador, parlant amb gent, connectada sempre al Facebook, i parlant en especial amb un xic. Com a pare seu que hi era, em vaig preocupar un poc al principi. A més, poc a poc es notava més preocupada per alguna cosa, però no em digué rés. No menjava molt, no es relacionava amb nosaltres, els seus pares… S’havia convertit en una xica molt seca. També parlava cada vegada menys amb els seus amics de sempre, i jo li preguntava: “Què et passa?”, però ella no responia. La cosa es posava seriosa.

Vaig trobar el seu telèfon amb el Facebook obert en la taula. Mentre ella estava en el bany, no vaig poder evitar agafar-li el mòbil un moment per a mirar les seues converses. Però el que vaig veure va ser increïble. En una pàgina d’aquesta xarxa social, hi havia com a foto principal les seues mamelles. Ho vaig esbrinar perquè vaig veure un comentari d’un xic dient: “Quines mamelles té la Sandra!”. Em vaig posar molt furiós, i quan aquesta va eixir del bany, li vaig exigir una explicació, però ella agafà el mòbil i es va marxar. Tal vegada no ho havia fet bé, tal vegada no era la seua culpa, però a primera vista, veure les mamelles de la teua filla en una foto publicada en una xarxa social no és plat de bon gust. Però jo vaig intentar parlar amb ella uns dies després, encara que el primer dia no volia parlar amb mi.

No vaig poder parlar amb ella perquè dies després se n'anà amb la seua mare, ja que estem separats. Vaig veure aquella foto en la xarxa social... No podia traure del meu cap aquells comentaris tan grollers. Quan va estar amb la meua ex, la seua mare, aquesta em va telefonar dient que havia anat la policia per a prendre declaració. Jo vaig pensar que estava bé això. De qualsevol forma, havia d'ajustar comptes amb aquells miserables. Justament el dia que anava a parlar seriosament amb ells, vaig rebre un correu de Sandra enviat des de casa de sa mare. Deia: “Pare, penja aquest vídeo en YouTube perquè a ninguna persona més li passe el que m’ha passat a mi. Et vol, Sandra”

Va adjuntar un CD amb el suposat vídeo. El vaig veure a l’ordinador, i em vaig quedar de pedra, quan seguidament vaig rebre una telefonada de la meua ex amb la mala notícia: la meua filla Sandra s’havia suïcidat.