dilluns, 23 de març del 2015

Descripció protagonista per CARLOS RUIZ 4 B ESO



 La xiqueta té els cabells llargs i rossos, era un ros molt clar, gairebé pareix blanc. Els seus ulls eren molt grans i expressius, eren com una ventana a la seua anima. Eren d´un color blau també molt clar, les seues pestanyes no eren molt llargues. Les seues galtes eren d´un color vermellós que realçaven els seus ulls blaus. Els seues llavis eren molt grossos i de color roig, ja que se´ls pintava sempre amb pintallavis. Ella era molt prima, pareixia una agulla, aleshores no era molt voluptuosa, no tenia molt de pit.

Ella era una xica molt alegre i sempre estava rient-se els seues pares deien que no tenia res ni miqueta de vergonya. Li agradava ajudar als demés i mai deia no a res, era molt molt llesta i li agradava llegir molt llibres. En el seu col·legi tot el món la coneixia, era molt popular.

Encara que era molt popular i alegre poques voltes parlava amb els xics. Amb els seus pares es portava molt bé i mai els enganyava, i sempre ajudava en casa.

dissabte, 14 de març del 2015

DESCRIPCIÓ DE CARLA per Alejandra Calvo 4 B ESO



                                                             Carla
Carla era una xica alta amb els cabells rossos i la pell pàl·lida. Tenia els ulls de color blau i els llavis rojos com una maduixa. Les seues cames eren llargues, era prima. Al seu nas s´havia posat un pírcing. Sempre portava ulleres per a llegir, les ulleres eren de color blanc i rosa.
El seu caràcter va estar determinat per la seua infantesa. Quan tenia 5 anys, a la seua casa n´hi havien moltes disputes per qualsevol cosa, això va fer que Carla, tinguera por a qualsevol persona que li alçara la veu. Carla era una xica molt reservada. Tenia pocs amics perquè li costava relacionar-se amb la resta de companys. Ella tenia una personalitat molt destacada, Carla no seguia els passos de ningú, però li importava molt la opinió de la resta de gent. Era sensible a qualsevol paraula mala que les seus companys li dedicaven tots els dies sense parar. Li temia  molt a la soledat, però el seu caràcter més destacat era la fortalesa que aparentava tindre davant de tots els problemes que se li presentaven.
La seua mirada reflectia la tristesa que sentia, però que Carla no volia que la resta s´assabentaren.

DESCRIPCIÓ DE CARLA per Enrique Pupo 4 B ESO



Simplement encantadora. Així és Carla quan la coneixes amb profunditat. El seu món interior és tan divers que mai saps en quines coses ha estat pensant la nit anterior, que la faran més trista o contenta al dia següent.
            De vegades s’entusiasma amb la mar i els vaixells que freguen suaument la cristal·lina aigua de la Mediterrània, es queda boja per un algun xic que ha vist passar pels carrers del seu poble o imagina universos fantasiosos on poder llegir llibres tranquil·lament... Somniadora i entusiasta.
            En un primer moment, sembla una xica calladeta, pàl·lida, sense alegria ni res a contar. Potser per la seua timidesa no té tots els amics que li agradaria però aquells que són verdaders, els manté fidelment. Es tracta d’una xica il·lusionada, molt optimista, generosa i solidària. Com a aspecte negatiu, és un poc maniàtica en certes coses (com ara alçar-se del llit tots els dies amb el mateix peu).
            Quant al seu aspecte físic, Carla té uns cabells pèl-rojos que la fan diferent a la resta. A diferència del tòpic, no porta ulleres ni pigues (que li permet mostrar tot el seu rostre), cosa que la fa més interessant. Les seues galtes tendeixen a envermellir-se de tant en tant. També destaquen els seus ulls verds, concretament d’un verd brillant que et transmeten a un paisatge frondós i molt natural, que et recorda a la primavera.
            Finalment, cal dir que la cara la té arredonida, els cabells són a l’altura dels muscles, les seues mans són fines i amb la grandària òptima i les cames són un poc més primes que el model de bellesa i cos que està de moda. En definitiva, conformen una figura esvelta, elegant i un tant provocadora.

dijous, 12 de març del 2015

AMANDA TODD per Elena Orero de 4t C ESO



Amanda Todd: què fa la policia?

El cas d´Amanda Todd, el suïcidi de la xiqueta víctima del ciberassetjament, la policíac de València intenta averiguar com agafar a la persona que estava al altre costat de la pantalla
Començaren a investigar per la família d´Amanda. Quant de temps passava a l´ordinador?, quan varen notar que Amanda estava estranya? Etc... Van agafar l`ordinador d`Amanda per a examinar-lo. Entraren al facebook i obriren el xat amb aquella persona. Notaren que no tenia foto de perfil, els dades personals deien que era de la mateixa ciutat, però no especificava on. Se`n van adonar compte que els missatges tardaven cinc o sis minuts en arribar, no era normal, així que havia d`estar a un lloc allunyat de la ciutat o baix el sòl. Van investigar als afores de la ciutat, pels pobles etc..., però no van trobar res. Un equip revisà totes les converses d`Amanda i la persona misteriosa per si hi havia algun altre dada. De nom tenia una seqüència de nombres: 216 i van investigar per què tenia eixe mon tan estrany. Aleshores se´n van adonar, amb els plans del metre de València que hi havia una estació de metro, i la inspeccionaren per totes parts. un grup es va adonar que estava a un lloc de les vies on no hi havia res de cobertura, i havia una porta secreta, dins dels túnels. Van entrar i allí estava. Un senyor de uns 40 anys aproximadament amb l`ordinador al davant. Li varen interrogar i ell els va dir que treballava per a una organització secreta. Una màfia que es dedicava a assetjar les persones per facebook. Van agafar també a tots els membres de la màfia que es trobaven al mateix lloc i els van portar a comissaria.

Amanda Todd: punt de vista del seu noio.

Hola, soc Manel, soc un xic de 17 anys. Me consideren alt i guapo. M`agraden les ciències i l`esport i estic eixint amb una xica anomenada Amanda.
Un dia, em va dir que començava a parlar amb una persona desconeguda per facebook, no em  preocupava  massa. Confiava en ella. Però, vaig començar a notar que parlava molt sobre eixa persona i vaig començar a preocupar-me un poc. Sobretot perquè em deia que trataven temes molt personals i íntims.
Un matí, Amanda estava molt estranya i tremolosa i li costava parlar, li vaig preguntar què lo ocorria, i em va dir que estava nerviosa per un examen que tenia. Però estava segur de que no era això. Se li va passar al cap d`una setmana però cregué que no estava del tot bé.
Passats uns any, Amanta tornà a estar molt estranya i no volia dir-me què li ocorria. Al matí següent vaig vore al meu mòbil un missatge desconegut amb un vídeo davall. No podia creure’m el que veien els meus ulls: era un vídeo d`Amanda sense res de roba damunt. Vaig cridar-la corrent per a preguntar-li què significava això. Ella em va dir que no ho sabia, que eixa foto no l`hi havia feta ella. Aleshores Amanda es va recordar d`aquella vegada que parlava amb aquella persona desconeguda per facebook y li va ensenyar el seu cos fa uns anys. El dia anterior la persona misteriosa li va demanar altra vegada que li mostrara el seu cos, però ella es va negar i aquell vídeo que li va adjuntar lo van enviar a tots els contactes d`Amanda. Al col·legi li van fer bulling i Manel no va poder aguantar la situació i va optar pel més fàcil, deixar Amanda.  

DESCRIPCIÓ DE LUCIA per Marta Marmaneu 4 B ESO

Lucia no té la bellesa de les xiques de televisió, és anar més enllà. No sé el que és, però té quelcom. Quelcom més autèntic, més pur. 
 
Té els ulls més bonics que et pugues imaginar. Són uns ulls verds grans, captivadors, desafiadors, i al mateix temps absents, esgarrats, fràgils, com si tinguera Venècia en els seus ulls. Les pestanyes llargues i les celles fines, definides i gràcils.
 
Té el cabell castany ondulat. Una cabellera llarga, brillant i resplendent.
 
Pell morena, nas xato, dents alineats i blancs, i llavis voluptuosos. Galtes redones amb pigues i inevitables clots quan riu.
 
Les seues mans són càlides, rugoses i maldestres.
 
Quant a la personalitat és una xica sense igual, és una llàstima que no li aprecien per això: és ambiciosa, àmplia de ment, amb criteri, somniadora, creativa; i a la mateixa vegada discreta, insegura, del món i d'ella mateixa.

DESCRIPCIÓ DE SUSANA per Alejandra Bau 4 C ESO



Susana era una xiqueta primeta, d´aspecte normal i no destacava molt.
Tenia els cabells llargs i negres però amb la pell clara.
Tenia una cara allargada am uns ulls molt grans, verds, els quals li donaven un brillantor especial a la cara.També tenia un nas xat i una boca perfecta amb un sonriure enorme el qual et contagiava cada vegada que es reia.
Era d´alçària normal i amb una cintura xicoteta, però amb unes llargues cames.
Es solia vestir amb pantalons vaquers i espardenyes còmodes, camisetes molt acolorides i moltes vegades amb desuadora o camisetes grans que li les agafava al seu germà major.
I sempre anava amb la seua melena solta, però sempre que podia li demanava a alguna amiga que li fera una trena per a recollir-se-la.
Les que la coneixien deien que era amiga dels seus amics, callada i no era molt popular.
Passava desapercebuda per als demés, però valia la pena conéixer-la.
Deien que tenia un cor molt gran i moltes ganes de viure, siempre al·legre i quan ningú la veia es posava a ballar.
Addicta a la poesia i encara que somniadora i amb molta imaginació, també tenia el seu mal geni i se li arrugava la front, la qual cosa la feia impossible estar seriosa.
En resum, una xiqueta tímida però bona persona a la qual no li feia falta que ningú li calfara l´orella perquè estava molt segura de si mateixa.

dilluns, 9 de març del 2015

DESCRIPCIÓ ÀNGELS per Carme de Miguel 4 C ESO

Àngels.
La nostra protagonista s'anomena Àngels. Viu a Barcelona amb el seu pare i el seu germà. Els seus pares es van separar l'any passat quan ella tenia 14 anys. A l'escola trau molt bones notes, i allí té 2 bons amics, Paula i Joan.
És molt tímida, però això no li fa no ser social.
És una xiqueta normal, té els cabells rossos i llargs. Una pell molt clara, els ulls marrons i els llavis carnosos. És molt prima, i al braç dret té una taca de naixement. Té unes cames perfectes per anar sempre amb falda, i ella ho aprofita. Normalment vesteix la seua negra falda amb la seua blusa.