ELS NOSTRES INVESTIGADORS...

ALBERTO FERRANDO de 4t B :

El ciberassetjament és l’ús d’informació electrònica i mitjans de comunicació tals com el correu electrònic, les xarxes socials, blocs, missatgeria instantània, missatges de text, telèfons mòbils i websites difamatoris per a assetjar a un individu  o grup, mitjançant atacs personals o altres mitjans. Pot constituir un delicte penal. El ciberassetjament implica un dany recurrent i repetitiu infligit a través del mitja del text electrònic.

Segons R.B Standler l’assetjament pretén causar angoixa emocional, preocupació, i no té propòsit legítim per a l’elecció de comunicacions. El ciberassetjament pot també incloure amenaces, connotacions sexuals...

MARTA MARMANEU de 4t B:

L'assetjament és un problema social omnipresent i estès que pot aparèixer en relacions socials dins de grups al llarg de tota la vida. Es manifesta a través de diverses formes per atemorir i dominar la persona assetjada durant tant de temps com es puga. Els assetjadors fan xantatge a les seues víctimes perquè facen coses que no volen fer. Sovint comença al parc, continua a l'escola i, després, a la feina, i inclou les relacions de parella i la vida familiar.

El ciberassetjament pot impedir que una persona arribe a ser membre igual i acceptat d'un o més grups i comunitats socials en les quals vol integrar-se.

ENRIQUE PUPO de 4t B:

Què és l’assetjament escolar?

L’assetjament escolar es produeix quan un infant o un jove és agredit psicològicament, físicament o moralment de manera continuada en el temps per un o més companys. Quan parlem d’assetjament, hem de tindre en compte que és necessari que les agressions es produïsquen de manera sistemàtica i amb el desig conscient de ferir.

On es produeix normalment? Com es du a terme?

                Succeeix en llocs on no hi ha adults supervisant. Això passa dins o als voltants de l’escola, en llocs apartats, vestíbuls, corredors, activitats extraescolars... Tot i que el més usual és que un grup d’estudiants s’aprofiten i aïllen un alumne en particular guanyant-se la lleialtat de la resta per no convertir-se en la pròxima víctima.

                Entre les agressions físiques hi destaquen les directes (donar empentes...) i les indirectes (furtar objectes...). També poden produir-se agressions verbals directes (fer burla...) o indirectes (malparlar d’algú...). Les agressions socials més comunes són les relacionades amb el rebuig o la ignorància de la víctima.

Alguns casos d’assetjament escolar.

                21-09-2004 Jokin desperta la sensibilitat social quan es va suïcidar després de patir una persecució sistemàtica durant mesos a Hondarribia (Guipúscoa). La seua autòpsia revelà vexacions i pallisses.

                24-05-2005 Una adolescent se suïcida a Elda (Alacant) tirant-se des del Pont de la Llibertat. No obstant això, la direcció del seu centre escolar no va considerar oportú sancionar a les presumptes agressores ni tan sols comunicar-ho a la Conselleria d’Educació.

DIEGO ALARCÓN de 4t B:

Consells per a evitar el ciberassetjament:

·         Vigila molt bé a qui li dones les teues dades de cibercontacte: telèfon mòbil, e-mail, adreça de pàgines personals, etc.

·         Busca’t a tu mateix a Internet cada cert temps, el teu nom de telèfon i el teu e-mail.

·         Si eres menor i sofrixes algún tipus d’assetjament, conta-li-ho als teus pares o als teus professors abans de fer res.

·         Si reps amenaces, no elimines les proves. Guarda-les i avisa la policia.